Quan se li va preguntar al Sr Collet perquè no havia informat en el ple anterior del contenciós de Vertix per la font de Sant Domingo,va dir que no ho havia fet perquè era un assumpte irrellevant que no tenia cap importancia.Dies després va canviar la argumentació i llavors deia que te tantes coses al cap que no s'havia enrecordat de fer-ho saber al ple.
Sr.Collet:Vostè creu que els argentonins som idiotes, o el que es pitjor,ens tracta d'ignorants?
Després de mentir amb reiteració a tots els argentonins,el pitjor que un polític pot fer es intentar justificar l'injustificable amb excuses de pati d'escola (Vostè que es mestre ja ho hauria de saber això).
Les males pràctiques que varen utilitzar a la oposició no s'obliden facilment,i son l'estil de governar que utilitzen oblidant que ara tindrien que defensar els interessos de tots el argentonins i no els del seus votants.
I de CIU que dir? Ni tant sols els havien informat del contenciós i aquests enlloc de demanar explicacions al seus socis fan igual que una mare que defensa al seu fill que ha fet una malifeta,dient que son coses que pasen.
El paper de CIU no pot ser més vergonyant i només s'explica per un afany de tocar poder que no diu res al seu favor.Fins i tot ERC ha estat aquest cop mes a l'alçada que el Sr Armengol,que ja es dir molt.
Porca miseria.
dijous, 21 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Quins governants més indignes que ens ha tocat! Em pensava que podrien donar una mica d'aire fresc....però res més lluny de la realitat. Són inmadurs, mentiders i prepotents, i no tenen ni idea de què fer amb Can Doro! la pitjor combinació de totes!!
En Collet aquest vaja individu.Es mes demagog que el Rajoy i el PP que quan totes les enquestes diuen que va guanyar el debat Zapatero ells proclamen als quatre vents que han guanyat ells.Igualet que Collet & company.
ondia, uanta rabia que teniu, ehhhh
PENSA QUIN SENTIMENTS TENS TU CAP ALS DIRIGENT DEL pp I OBTINDRAS LA RESPOSTA
collons en Soy i en pinag que? un un aribistga de classe alta, latra un mafios, joerrrrrr
Els de TOTS no ho entenen: Està clar que aquest blog es d’oposició al actual equip de govern!! Només cal veure el títol.
Vosaltres ja teniu el BANC DE LA PLAÇA, i altres mitjans. Si totes les respostes que podeu donar son d’atac al ’anterior equip de govern o de fets del passat, realment es que no teniu cap futur!!.
Au treballeu una mica (per si no ho enteneu, vol dir que convé que penseu què podeu i sabeu fer pel poble) i... no busqueu mes excuses!!.
"Si totes les respostes que podeu donar son d’atac al ’anterior equip de govern o de fets del passat, realment es que no teniu cap futur!!."
Y esto que me suena... a algunos hablando de Irak, del Prestige, del yak-42...
Doncs tornar a mentir i insultar als regidors de l'oposició. Vaig sentir l'últim Ple i això és el que va fer el nostre alcalde. Vergonyos!
Doncs tornar a mentir i insultar als regidors de l'oposició. Vaig sentir l'últim Ple i això és el que va fer el nostre alcalde. Vergonyos!
"cogito, ergo sum"
existieron, pero pensaron???
Com molt gent sap, vaig presentar junt amb l’Assumpta i en Juli, entre altres, la candidatura d’Esquerra Unitària a les eleccions del 2003, on l’actual regidora de medi ambient i participació va estar 4 anys de regidora de l’oposició. Aquets 5 anys – el anterior a les eleccions del 2003, ja estàvem en la brega- ens vam moure per dues qüestions bàsiques: la lluita contra un equip de govern al nostre entendre nefast, prepotent i amb un alcalde pre-psicotic per el poder, i focalitzant en Can Doro, per un model sociològic i urbanístic de poble que també al nostre entendre no portava a terme l’equip de l’Entesa. Hi ho fèiem amb indignació i desencís per que aviem apostat al 1998/99 per l’Entesa. Però a partir del tercer any de la primera legislatura se’ls hi va veure la llauna tant que ens varem veure obligats a actuar – el primer cas la detenció i identificació de nanos a les escaletes del centre l’any 2002-. Desprès va venir Can Doro i ala…”p’alante”.
Com tothom sap també, aquest any 2007 jo no vaig participar de TxA i si bé ara n’estic a prop, tinc les meves diferencies en quant a com cal fer les assemblees, com cal fer democràcia participativa…etc.
Ara bé, lo que em treu de polleguera, el que fa que pensi malament és l’actuació rabiosa e histèrica de la gent de l’Entesa, moltíssim més inclús que la gent del PSC., amb una intuïció antropològica, derivada de la anomenada “escola de la sospita”, es a dir de que lo empíric en si mateix es enganyós i que sempre hi ha quelcom amagat darrera.
Tinc una teoria que podria posar-se a prova empíricament, encara que els subjectes d’anàlisi – els membres de l’Entesa- no crec que estiguin per la labor. Crec de manera sincera que la gènesis de la ràbia e histerisme de la gent de l’Entesa te dues bases: una sociològica i altra cognitiva, que es retrò alimenten dialècticament.
M’explico: la característica sociològica de la gent de l’Entesa es la de ser una Gentry – entenen això com a sinònim de classe acomodada amb destí manifest per dirigir, per manar, com si sortissin d’una escola de negocis d’òxford o de les escoles d’estudis del funcionariat francès, don surten els quadres politics de la República Francesa- o amb altres paraules els progres de casa bona exercint a traves del seu “exhibicionisme de la bondat”, el desig de classe, el desig de manar per condició de bressol, innatament.
Això porta a creure’s – de manera semblant al despotisme il•lustrat dels monarques de la edat moderna-, a decidir pel poble, sense el poble i a plantejar la dita Kantiana de que l’home encara esta en minoria d’edat i ells, els il•lustrat tenen que guiar i conduir-lo a la seva majoria mental, a la llum de la seva veritat.
Però clar, fa 200 anys dels il•lustrats, i a més els moviments comunistes, alternatius i anti globalització ja han marcat que és la democràcia participativa i ja ni deu creu amb els “progres” emancipadors de masses - per cert es el que li passa a ICV, que crec que te quelcom que veure amb l’Entesa-.
Així doncs, la ràbia ve de la frustració de no manar, expressada en la pèrdua de les eleccions, que alhora es deriva de la percepció dogmàtica i tancada de que ells son els destinats a manar i alliberar el mon… i si aquest mon no els hi fa cas a mes de rabiar han de defensar “dogmàticament” el lloc que creuen els hi pertoca en la vida i en la societat, en la història!!!!
Pobrets, els hi cal una dosis molt alta de psicoanàlisis, no del normal sinó del dur, del estil klenià….i potser també una petita introspecció dins de cada u per plorar les penes, diuen que es molt terapèutic
Publica un comentari a l'entrada